Foto: Wooden Violin Scroll with Notes on the sheet music de Marco Verch sota Creative Commons 2.0
Intervals
A El nom de les notes vam parlar de la freqüència del so i del nom que donem a les altures1 en música occidental. Vam veure que determinades notes es “repeteixen” cada octava i que en una octava, tot i que només donem nom a 7 notes, n’hem definit 12, cada una a un semitò de distància de la següent. Aquesta idea de distància entre notes es pot mesurar fàcilment en tons i semitons. Però hi ha una altra manera d’expressar aquestes distàncies fent servir el marc de referència dels noms de les notes: els intervals. Tot i que en el passat he fet servir freqüència i altura de forma gairebé intercanviable, en música farem servir el terme altura ↩
El pentagrama i l'altura de les notes 2: Alteracions
A El pentagrama i l’altura de les notes vam veure com, per a les notes naturals, les corresponents a les tecles blanques del piano, la posició d’una nota al pentagrama indica la seva altura. Com escrivim, però, les notes alterades?
Violins i pentagrames
A l’últim article vaig explicar com s’anota l’altura de les notes en un pentagrama i vaig comentar que en el cas del violí fem servir la clau de Sol (en segona). Avui en faig un de curtet per parlar precisament del meu instrument, el violí1. Per als principiants ens resulta molt útil situar ràpidament al pentagrama les notes que sabem tocar i això és el que em proposo resumir, on van a parar al pentagrama les notes que toquem en un violí en primera posició. Anava a posar el meu i el dels meus fills, però ells en toquen d’altres, d’instruments, dels que jo, ni idea. ↩
El pentagrama i l'altura de les notes
En anteriors articles de melodia he parlat del nom de les notes, de les alteracions i fins i tot he calculat la mesura física d’un semitò. Vegem ara com s’escriuen aquestes notes en una partitura.
Té bemolls... i sostinguts
A El nom de les notes vaig explicar que de les 12 notes que hi ha en una octava, només 7, les corresponents a les tecles blanques del piano, tenen nom: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si. Per bé que no eren ben bé aquestes, a Occident, inicialment només es feia servir un conjunt de notes semblant. Els compositors, però, aviat van trobar que, per a determinats passatges o punts concrets de les seves obres, alguna de les notes que tenien era massa alta o massa baixa. Així van començar a fer alteracions de les notes, que les elevaven o abaixaven en altura