Ei! Hola? Si! Ei! Check!

Provant… Provant…

Hola!

Aquest que tens davant la pantalla o pantalleta voldria ser un blog¹. No prometo res, és clar. Que només em faltava a mi comprometre’m davant de probablement ningú a escriure un blog de forma regular.

Però és que l’Aran, el meu fill gran, volia tocar un instrument. I clar, com que sembla que em plauen més els camins aspres que els plans, doncs, apa, busquem un mètode d’ensenyament japonès en que la mare o pare (molt més elles que nosaltres) assistim a classe i ajudem la criatura a assajar cada dia. El mètode en qüestió? Suzuki. Com les motos. L’instrument? El violí. I hi va començar fa dos? no, tres anys ja!

Així que ja em tens, a mi, que vinga, “♪ cada dia al dematí…♩♫” apuntant les notes a la partitura: La, La, Mi, Mi, Fa, Fa, Mi… Perquè, és clar, des que era un nen que no havia provat de llegir una partitura. I el que en recordava era que el “planeta” era el Do i que d’aquí en amunt tot era comptar línies i espais del pentagrama.

Tirem endavant uns mesos i les partitures són ja de Bach amb una sèrie d’elements que, què voleu que us digui, es comença a fer emprenyador d’anar traduïnt al llenguatge dels ignorants…

CTr KG 3/4 Tf -G/8bd,f3 -Bf1 -D5f3 -Gf2 -A4f0 -F5f1 | -.G/4f2 s( .G4f3 .G ) | -G/8  -B -D5 -G -A4 -F5 | -.G/4 s( .G4 .G )

I el meu fill, que quan s’encalla a mitja cançó, em pregunta, quina nota venia ara? Uf.. I què sé jo???

Allà ho vaig veure clar. Calia saber llegir allò. Així que, vinga, Music tutor (o Music tutor) i a veure si podem llegir una nota sense anar comptant des del refotut planeta que, per a més inri, és tímid i no apareix gaire, que sembla que el violí és de sons més aguts².

Des d’aquí, tot molt ràpid. La Roser, la mestra de l’Aran, em deixa un violí, que la primera es gratis. A mi que em comença a agradar el violí i la teoria que hi ha al darrere d’aquelles partitures que començo a llegir. I el Roc, el petit, que també vol fer violí. Total, que tres violinistes i tres estudiants de teoria de la música a casa.

Un blog, deia, però, que me’n vaig per les branques…

La cosa és que vaig a les classes de teoria de la música de la Carla. I hi prenc apunts, com sempre feia quan estudiava a la universitat. I, clar, si no els passo a net i complemento llegint el que trobo, no sóc jo. Sobretot perquè sense l’esforç de fer-ho no em quedo amb el que se suposa que he après perquè m’ho han explicat.

I ja que hi sóc, per què no prendre apunts en obert? No pretenc que serveixin a ningú més. Si vulgués públic sé que hauria de fer vídeos i allà no m’hi veureu. Però a mi m’anirà bé. I, ves a saber.

Doncs això, proves de so fetes. A partir d’aquí alea jacta est i endavant les atxes. Que el pitjor que pot passar és que hi hagi un altre blog de només unes poques entrades pel món.

---